Ara es diu Les nits de Barcelona, però el format és exactament igual que el dels últims anys al Palau de Pedralbes. Canvi de nom però la mateixa filosofia, que funciona la mar de bé en aquestes nits d’estiu tòrrides i amb ganes de sortir de casa. Els jardins de Pedralbes són un preàmbul ideal abans d’un bon concert a l’aire lliure. La programació tempta.
Les portes s’obren dues hores abans de l’actuació i el públic pot triar una oferta gastronòmica de pica-pica mentre xerra, volta o escolta un grup en directe abans del plat fort que els espera al gran escenari muntat al davant del palau.
La cantant i compositora americana Melody Gardot era una bona elecció per una d’aquestes nits. Considerada ara mateix una de les reines del jazz modern, va fer un concert molt coral junt amb els músics que l’acompanyaven: un baix, un piano, la percussió i el saxo. Gardot diu que el que sap fer millor és cantar. I cantar li ha salvat la vida. Un accident de bicicleta als 19 anys la va deixar sense mobilitat, incapaç de fer les coses més bàsiques. El metge li va dir que cantés, que fes música. I així va començar a treure sons i a gravar-los. I així va tirar endavant. Ha anat molts anys amb bastó. L’última vegada que la vam veure a Barcelona, a l’Auditori, encara coixejava. Ara es mou per l’escenari amb unes sabates de taló de pam, segura d’ella mateixa i fent broma de tot. Li agrada explicar històries i ser còmplice dels seus companys. Els deixa brillar, tant, que de vegades es troba a faltar la seva veu, les seves melodies. Té una veu sensual, de mezzo soprano, sense cap estridència, capaç d’aguantar la nota en un pianíssim que et deixa sense respiració. Gardot va oferir un repertori allunyat dels temes que coneix més la gent. I és d’agrair. Un concert únic que hauríem volgut més llarg.
Isabel Olesti